Assumir la direcció d’aquest antic i prestigiós Festival per als propers quatre anys era un repte que no volia obviar. Penso que, tot i les lloables iniciatives d’obrir-lo en les últimes edicions, s’ha anat produint un desgast pel que fa a l’interès i les expectatives de creixement.

Els dictats de la indústria musical dominant i les consignes dels enginyers emocionals no deixen massa espai. Tendeixen a uniformitzar gustos, criteris, opcions i  desconeixement, ofeguen sovint la nostra capacitat crítica com a espectadors o “oïdors”. És per això que el Festival de Cadaqués vol ser una fissura més a aquesta inèrcia i oferir un consum musical alternatiu a l’entreteniment de perfil baix i mínim esforç.

Així doncs, creativitat, il·lusió, romanticisme, capacitat de dubte, confiança en l’equip, són alguns dels ingredients que en les proporcions adequades fan fàcil allò difícil i possible allò improbable. Només amb aquesta fórmula màgica, que de fet no té res de màgia, podrem assumir els objectius i materialitzar les expectatives: consolidar un model de festival artísticament plural, de qualitat i educatiu; socialment igualador i amable; econòmicament viable, sostenible i rentable. Transformar-lo en un festival “geoartísticament” referencial, competitiu, que no en competició.

L’aposta política pel canvi sempre és més arriscada. En qualsevol àmbit de la vida el més difícil és prendre decisions, escollir, triar, fer una opció o una altra. Moviment universal constant. En aquest sentit el cartell d’aquesta edició, 37.1, una mena de naip musical obra de Carlos Pazos, fa referència a l’aposta, el risc, el joc, la decisió de moviment, la consciència d’opció, trets, tots ells, que trobem a “l’ADN” del Festival. L’ús de la nomenclatura 37.1 vol representar les idees principals del Festival. L’edició d’aquest 2008 serà la número 37 del festival i la 1 d’aquesta nova etapa. Seguir i canviar. Sumar i reinventar. Assumir i arriscar.

M’agradaria retrobar l’esperit de l’equip fundador del Festival, de principis dels anys 70, quan era absolutament innovador, alternatiu i fins i tot una mica provocador el fet de portar la música no estrictament religiosa en el marc d’una església.  En aquest sentit, he de dir que l’espai sonor d’una església no és neutre ni versàtil. Té un altíssim nivell de reverberació que fa magnífica l’audició d’un orgue o bé un cant gregorià, per posar exemples, però distorsionen i subverteixen altres formes i gèneres musicals com un trio de jazz o una Big Band. A aquests motius obeeix, principalment, la deslocalització del Festival, que després de 36 anys abandona l’espai de l’església i es desplaça a l’olivar de sa Conca, un espai a l’aire lliure amb més aforament, adequat i versàtil a les necessitats tècniques per tot tipus de concerts i on es fa més fàcil convertir el Festival també en un espai social.

Ara bé, per materialitzar aquests canvis amb garanties, s’ha cregut indispensable professionalitzar la gestió i treballar en equip: Ajuntament, productora (RGB) i jo mateix (direcció) i d’aquesta manera poder anar donant forma al que fins fa pocs mesos era tant sols una idea.

Cada un dels 9 concerts programats pretén obrir, en la modesta mesura del possible, una futura via de programació de diferents gèneres i estils musicals.

Per acabar m’agradaria pensar que aquest nou format contribueix a que tots plegats, “oïdors” i “amplificadors”, prenguem posicions en aquesta lluita contra els corrents homogeneïtzadors de la cultura, la postal musical estàtica i el nivell d’”artcoholèmia”.

Saki Guillem
Director del 37.1 Festival Internacional de música de Cadaqués.